13 dic 2014

quan les fulles no cauen al seu temps


com mariners que dormen a la mar


en la llum envellida per les fulles


et veig envoltada de nines i plors,


de pobres illes que s'esborren,


com fantasmes de nits i poesia
.



escriure't els llavis que el món


resta sembrat de gemecs i morts dolces,


de desitjos i carrers,


de migdiades i calor,


de gelats que esgarrifen les dents amb jocs de plaers i carícies.



escriure't que els anys s'han fet carn


riu roig per les teves cuixes


que es desplomen quan toquen pell


humida com la verda herba,


sec com el patiment


de no morir


dins la teva tomba d'aigua
.



esbojarrat d'amor,


ningú millor  per negar-te,


ningú millor que jo,


per implorar l'afàsia del teu record,


el sabor del teu con
y


trencat de barriades i orgíes
.



però t'escric de llet i calor


t'escric d'ultimes llums de novembre,


amb el cap obert de temps


pudent i encorvat ,


com un mariner a la mar


amb l' esquena esqueixada de sal i feride
s
.


3 comentarios:

  1. *cuando tantas tinturas a lunas
    a hojas embebidas a poesía
    a dulzuras, sabor otoño ilimitado
    sobran asombrosas traducciones
    y aun//me basta sorber estas bellezas, David!!

    abrazos

    ResponderEliminar
  2. Un coffe??

    http://skyscraper2.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar
  3. David, aquí contigo compartiendo tus emociones :)
    M´agrada això de l´esquena esqueixada de sal...
    Petonet.

    ResponderEliminar